Comunicació a la xarxa

Les darreres setmanes hem encarat la recta final de l’assignatura i del projecte. Hem hagut d’obrir la nostra wiki a la resta de companys de l’aula per procedir amb les valoracions i la defensa del treball que hem portat a terme durant el curs.

A efectes de comunicació a la xarxa, això s’ha traduït, en el nostre cas, a tornar a donar importància a canals de comunicació que havíem deixat de banda en benefici d’uns altres al llarg de l’assignatura. Per exemple, hem tornat a donar prioritat a l’Àrea de Fitxers, que feia temps que no fèiem servir.

En tot moment, ha seguit prevalent el respecte entre nosaltres i la iniciativa i responsabilitat, de manera que l’ús d’aquests canals de comunicació s’ha anat esdevenint amb naturalitat, depenent del que cada membre del grup ha trobat indicat en cada moment.

Ens hem adonat que a hores d’ara ens movem amb certa familiaritat en entorns virtuals, i que hem establert un funcionament efectiu basat en una confiança tàcita en el treball del altres. Fent les valoracions del treballs del altre grups, ens hem adonat també que malauradament no tothom ha tingut una experiència tan plenera com la nostra, i que en alguns grups la comunicació s’ha convertit en un malson, dificultant enormement el desenvolupament del projecte, com en el cas hipotètic que ens va presentar el consultor quan començàvem a formar els grups al principi del curs.

Aquest apartat, doncs, la comunicació a la xarxa, és un aspecte fonamental per treballar en entorns virtuals col•laboratius. La responsabilitat compartida entre els diferents membres del grup i el respecte és vital per portar a terme qualsevol empresa, i parar atenció a aquests aspectes en un medi tan susceptible de generar malentesos com aquest pot ser decisiu per tirar endavant amb èxit.

Anuncis
Publicat dins de Autoavaluació del grup | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Treball en equip

Treballar en equip al si de l’assignatura Competències TIC, de veritat, se’ns presentava com un repte a superar. De la nostra companya Gisela Galí partí la iniciativa d’un grup que analitzés la identitat literària europea a partir dels mites de l’Antiguitat clàssica, el món hel·lenístic i llatí. El tema ens sembla molt atractiu a la resta de components, que ens vam afegir a la proposta de la nostra companya. A partir d’aleshores calgué definir l’abast del tema i, òbviament, definir les limitacions. Primerament, però, s’havia de cercar un nom per al grup: aquest va ser el de Persèfone o, si preferiu (en llatí), Prosèrpina, l’esposa d’Hades i deessa dels inferns. Homer parla d’ella com “la terrible Persèfone”, però Goethe, en Proserpina, va proposar una comparació de la reina de l’avern amb l’Eva bíblica. Des d’aleshores, el mite de Persèfone ha inspirat artistes fins al segle XX, en el qual hem circumscrit la nostra recerca.

Per què el segle XX? En definitiva, perquè significa la pervivència dels mites del passat fins a l’actualitat. Van haver de limitar temporalment la nostra recerca, la qual era impossible que abracés tota la literatura escrita des de l’Antiguitat fins als nostres dies. D’igual manera, vam adonar-nos que era totalment impossible tractar tots els mites possibles. Van dedicar dies a discutir les propostes i, fruit d’això, va sorgir un primer llistat que tot seguit reproduïm. A la imatge de la dreta, Fedra, d’Alexandre Cabanel (1880).

MITOLOGIA, AUTORS I OBRES. SEGLE XX

Agamèmnon. Gerard HAUPTMAN: Atriden-Tetralogie (Agamemnons Tod. Tragödie), 1944.

Alcíone. Gabriele D’ANNUNZIO: Laudi del cielo, del mare, della terra e degli eroi, 1903–1912.

Alcipe. Marguerite YOURCENAR: Les charités d’Alcippe, 1956.

Amfitrió. Jean GIRAUDOUX: Amphitryon 38, 1929.

Andròmaca. Jean GIRANDOUX: La guerre de Troie n’aura pas lieu, 1935.

Antígona. Jean COCTEAU: Antigone, 1922. Jean ANOUILH: Antigone, 1942. Bertold BRECHT: Die Antigone des Sophokles, 1947-1948. Rolf HOCHHUTH, Die Berliner Antigone, 1964. Salvador ESPRIU: Antígona, 1939.

Aquil·les. André SUARÈS: Cressida, 1913. Marguerite YOURCENAR, Feux, 1932. Wystan H. Auden: The Shield of Achilles, 1955.

Ariadna. Salvador ESPRIU: Ariadna al laberint grotesc, 1935.

Àrtemis (o Diana). Carlos FUENTES: Diana o la cazadora solitaria, 1994.

Astèrope. Gabriele D’ANNUNZIO: Laudi del cielo, del mare, della terra e degli eroi, 1903–1912.

Atlàntida. Pierre Benoît: L’Atlantide, 1919. Encara que obra decimonònica, per la importància que té per a la literatura catalana, hem de citar a VERDAGUER, Jacint: L’Atlàntida, 1876.

Atrides. Gerard HAUPTMAN: Atriden-Tetralogie, 1944.

Bacus. Vegeu Dionís.

Baucis i Filèmon. Marcel PROUST: La Fugitive, 1925. Samuel BECKETT, Endgame, 1957.

Centaure. Rubén DARÍO: Coloquio de los centauros, 1887-1908. Luis URBINA: El baño del centauro, 1905.

Clitemnestra. Vegeu Atrides.

Criseida. André SUARÈS: Cressida, 1913.

Dèdal. James JOYCE: A Portrait of the Artist as a Young Man, 1914-1915.

Diana. Vegeu Àrtemis.

Dionís (o Bacus). Jean COCTEAU: Bacchus, 1952.

Èdip. Jean COCTEAU: Oedipe roi, 1928. André GIDE, Oedipe, 1930. Henrí GHÉON: Oedipe ou le crépuscule des dieux, 1952.

Electra. Gabriele D’ANNUNZIO: Laudi del cielo, del mare, della terra e degli eroi, 1903–1912André SUARÈS: La Tragédie d’Élektre et Oreste,1905. Jean GIRANDOUX: Électre, 1937. Gerard HAUPTMAN: Atriden-Tetralogie (Elecktra), 1944. Marguerite YOURCENAR: Électre ou la chute des masques, 1954.

Elpènor. Jean GIRAUDOUX: Elpénor, 1919.

Eurídice. Marguerite YOURCENAR: La nouvelle Eurydice, 1931. Jean ANOUILH, Eurydice, 1941.

Faune. William FAULKNER: The Marble Faun, 1924.

Fedra. Gabriele D’ANNUNZIO: Fedra, 1909. Llorenç VILLALONGA, Fedra, 1936. Salvador ESPRIU: Fedra, 1938. Salvador ESPRIU: Una altra Fedra, si us plau, 1977.

Filèmon. Vegeu Baucis.

Hèlena. Émile VERHAEREN: Hélène de Sparte, 1912. Sophie CHAVEAU: Mémoires d’Hélène, 1988.

Hèracles. Personatge dut al cinema en nombroses ocasions. Per la importància per a les lletres catalanes, citarem, encara que decimonònic, VERDAGUER, Jacint: L’Atlàntida (1876).

Hèrcules. Vegeu Hèracles.

Hermafrodit. Marcel PROUST: Sodome et Gomorrhe (1921-1922). Guillaume APOLLINAIRE: Les Mamelles de Tirésias, 1917.

Ícar. Gabriele D’ANNUNZIO: Laudi del cielo, del mare, della terra e degli eroi, 1903–1912.

Ifigènia. Gerard HAUPTMAN: Atriden-Tetralogie (Iphigenie in Aulis, Iphigenie in Delfi), 1944.

Júpiter. Vegeu Zeus.

Laberint. Jorge Luis BORGES: El Aleph, 1949. Julio CORTÁZAR: Los reyes, 1949. Marguerite YOURCENAR: Qui n’a pas son Minotaure, 1963.

Maia. Gabriele D’ANNUNZIO: Laudi del cielo, del mare, della terra e degli eroi, 1903–1912.

Medea. Jean ANOUILH: Médée, 1946. Álvaro CORRADO: La larga noche de Medea, 1949. José BERGAMÍN: Medea la encantadora, 1954.

Mèrope. Gabriele D’ANNUNZIO: Laudi del cielo, del mare, della terra e degli eroi, 1903–1912.

Minotaure. Jorge Luis BORGES: El Aleph, 1949. Julio CORTÁZAR: Los reyes, 1949. Marguerite YOURCENAR: Qui n’a pas son Minotaure, 1963.

Narcís. Federico GARCÍA LORCA, Canciones, 1924. Max AUB: Narciso, 1927.

Odisseu. Jean GIRAUDOUX: Elpénor, 1919. James JOYCE: Ulisses, 1922. Jean GIONO: Naissance de l’Odyssée, 1930. Jean GIRAUDOUX: La guerre de Troie n’aura pas lieu, 1935. Álvaro CUNQUEIRO: Las mocedades de Ulises, 1960. Antonio GALA: ¿Por qué corres, Ulises?, 1975. Gonzalo TORRENTE BALLESTER: ¡Oh, Penélope! (El retorno de Ulises), 1987. Fernando SAVATER: El último desembarco, 1987.

Orfeu. Victor SEGALEN: Orphée-Roi, 1921. Jean COCTEAU: Orphée, 1926. Jean ANOUILH, Eurydice, 1941. Tennessee WILLIAMS: Orpheus Descending, 1957. Rainer Maria RILKE: Neue Gedichte, 1907. Dino CAMPANA: Canti Orfici, 1914. José Ricardo MORALES: Orfeo o el desodorante, 1972.

Orestes. André SUARÈS: La Tragédie d’Élektre et Oreste, 1905. Álvaro CUNQUEIRO: Un hombre que se parecía a Orestes, 1969.

Pasífae. Henry de MONTHERLANT: Pasiphaé, 1936.

Penèlope. Vegeu també Odisseu. Antonio BUERO VALLEJO: La tejedora de sueños, 1925. Gonzalo TORRENTE BALLESTER: ¡Oh, Penélope! (El retorno de Ulises), 1987.

Persèfone. Gabriele D’ANNUNZIO, Il fuoco, 1900. André GIDE: Perséphone, 1934.

Pigmalió. George Bernard SHAW: Pygmalion, 1913 (traduïda al català per Joan Oliver). Jacinto GRAU: El señor de Pigmalión, 1921. Manuel VÁZQUEZ MONTALBÁN: Pigmalión, 1973.

Prometeu. André GIDE: Le Prométhée mal enchaîné,1899. Ramón PÉREZ DE AYALA: Prometeo, 1916. Albert CAMUS: «Promethée aux Enfers», a L’été, 1954. José Ricardo MORALES: Hay una nube sobre el futuro, 1965.

Prosèrpina. Vegeu Persèfone.

Quimera. Luis CERNUDA: Desolación de la quimera, 1956-1962.

Sirena. José Luis SAMPEDRO: La vieja sirena, 1990.

Sísif. Albert CAMUS: Le Mythe de Sisyphe, 1942.

Teseu. André GIDE: Teseo, 1946. Jorge Luis BORGES: El Aleph, 1949.

Tirèsias. Guillaume APOLLINAIRE: Les Mamelles de Tirésias, 1917.

Troia. Vegeu Odisseu.

Ulisses. Vegeu Odisseu.

Zeus. Jean-Paul SARTRE: Les mouches, 1943.

Una vegada establert aquest primer llistat de propostes d’estudi, vam fer la selecció dels mites a tractar. És a dir, vam coincidir en la necessitat d’oferir un tast al lector de la nostra wiki de la pervivència de la mitologia clàssica en la literatura del segle XX. El resultat final és la decisió, gairebé per atzar, de centrar-nos en personatges femenins (deesses i heroïnes): Andròmaca, Antígona, Ariadna, Electra, Eurídice, Fedra, Hèlena, Medea, Pasífae, Penèlope i Persèfone. Difinit l’objecte d’estudi, prèviament amb la constitució del blog i de la wiki, la feina ha estat donar forma al treball fins al dia d’avui. A la imatge de l’esquerra, Persephone, de T.H. Benton (1939).

Cal destacar, sobretot, la col·laboració dels membres del grup en la configuració final, amb aportacions individuals que han enriquit el procés d’elaboració. Hem de tenir en compte que el projecte sorgia en un àmbit d’estudi específic, com és el de l’assignatura Competències TIC i, així, s’havien de destacar les habilitats apreses. El format resultant, doncs, havia d’emprar totes les eines a la nostra disposició, com també una demostració fefaent de la nostra experiència en l’obtenció de materials de la xarxa. Ara bé, els continguts de la wiki El llegat dels mites grecollatins en la literatura europea del segle XX és escrupolosament original. Vet ací una part del treball que ens fa estar especialment orgullosos i esperem que agradi a tot aquell lector interessat.

Finalment, com a conclusió, valorem la nostra experiència de treball en equip com enormement positiva. Els dubtes i els entrebancs han estat superats amb la contribució de tots. Hi havia un objectiu a aconseguir i, resultat d’això, és el treball reflectit a la nostra wiki. A tot aquell que s’iniciï en aquesta assignatura, el recomanem l’entesa i l’harmonia com a fórmules per a superar les dificultats. La resta, us ho assegurem, surt per la dinàmica de col·laboració generada.

Publicat dins de Autoavaluació del grup | Etiquetat com a | 2 comentaris

Presentació del projecte

Els integrants del Grup Persèfone ens hem proposat constatar l’existència d’una identitat literària de caràcter europeu a través de la pervivència dels mites grecollatins a les obres d’autors europeus, tot i la diversitat lingüística, que s’estén des de l’antiguitat fins als nostres dies. D’antuvi, potser, el nostre projecte semblaria massa ambiciós, més encara si ens atenem a les limitacions d’espai i temps a què ens obliga l’assignatura Competències TIC en llengua i literatura catalanes. Per això, hem decidit dedicar la nostra atenció a estudiar els mites (una tria) i la seva relació amb autors europeus del segle xx fins avui, circumscrivint el nostre estudi a les literatures alemanya, anglesa, castellana, catalana, francesa i italiana, que ens són més properes. Amb això, però, no hem pretès menysvalorar la resta de literatures europees. Com veieu, en manca una tan important, per al tema que ens ocupa, com és la grega moderna, o, altrament, la rica literatura en rus i en altres llengües eslaves. No ha pogut ser: disculpeu-nos. Tampoc no hem pogut abraçar tots els mites de l’antiguitat grega i llatina que han contribuït a enriquir la imaginació de generacions d’autors europeus. Ara bé, us oferim, si més no, un tast, amb títols emblemàtics de les literatures citades que confiem que, més enllà de l’avaluació que feu, us ajudi a acostar-vos a una deu meravellosa d’inspiració literària, que ha marcat la creativitat artística europea de tots els temps.

EL PROCÉS SEGUIT

Hem dissenyat el nostre espai wiki de manera senzilla i intuïtiva, aportant-hi un total de nou mites femenins analitzats, que podrien haver estat més, puix que, si escau, la nostra wiki pot ser ampliada progressivament de manera totalment flexible, amb la voluntat de constituir un espai de referència sobre la matèria i prioritzant l’enllaç amb altres espais web que aportin informació rigorosa sobre les matèries tractades.

Així, hem creat una entrada base a partir de la qual hem estructurat la informació sobre cada personatge: síntesi de cada mite, cita de les obres clàssiques que el recullen i llistat de textos contemporanis (segle xx) en què apareix el personatge, incloent-hi –quan ha estat possible– enllaços a fragments dels textos estudiats o, en alguns casos d’obres escèniques, a la visualització d’un fragment de l’obra (teatre o òpera).

Amb això hem volgut romandre fidels a la pròpia naturalesa col·laborativa del projecte, tot aprofitant els mitjans i les eines al nostre abast que ens proporcionen tant la tecnologia dels entorns de treball wiki com l’ús bàsic de Zotero, que són les dues plataformes que ens han estat de més utilitat per a desenvolupar el nostre projecte.

Des del primer moment, l’interès per la temàtica tractada ens ha servit de motivació per desenvolupar el projecte i alhora per adquirir unes competències imprescindibles per al científic d’avui. Així, juntament amb la recerca temàtica, hem pogut fer un primer pas -importantíssim- en el coneixement dels entorns digitals, amb els quals, fins al moment, estàvem poc familiaritzats, per a, d’aquesta manera, aconseguir experimentar la grata sensació d’haver aprofitat l’oportunitat que se’ns ha donat d’obrir nous camins d’aprenentatge que, de segur, anirem ampliant durant el nostre recorregut per la UOC. Com diu una coneguda dita llatina, dies diem docet (un dia ensenya l’altre). Efectivament, el temps enriqueix l’experiència (en el nostre cas, dia a dia, PAC a PAC) i aquest curs, finalment, ha resultat una molt saludable prova d’això.

Esperem que la nostra tasca també sigui del vostre interès.

"El rapte d'Europa", per Botero

Publicat dins de Metodologia | Deixa un comentari

Propostes de millora

Millora

Fixant-nos en la valoració de la feina feta a l’entrada del dia 14 de novembre, corresponent a la segona PAC de l’assignatura, podem detectar aspectes en els que hem millorat notablement, i altres aspectes en els que seguim tenint assignatures pendents.

Com queda palès en algunes entrades individuals dels darrers dies, la nostra relació amb les tecnologies digitals s’ha anat relaxant i podríem dir que les comencem a percebre com a naturals en la nostra feina del dia a dia. Això, precisament, pensem que és no només un dels objectius d’aquesta fase del Projecte Virtual, sinó un objectiu central de l’assignatura, que ens ha de beneficiar al llarg de tota la nostra trajectòria a la UOC.

Si bé encara no hem mostrat domini sobre les plataformes digitals proposades pel consultor, pensem que sí que les hem après a fer servir a favor nostre i a favor, sobretot, dels objectius del  grup. Tot plegat ens ha ajudat a agafar confiança els uns en els altres i també en les sinèrgies que s’han anat generant dins el mateix grup. Això ha fet que cada membre pogués funcionar amb més autonomia i es pogués organitzar millor el seu temps i les seves activitats. Alhora, ha facilitat la comunicació entre nosaltres, que ha esdevingut més efectiva i directa.

Encara que hi ha hagut menys col·lapse de missatges a l’espai de grup, el funcionament de les carpetes de debat segueix sent millorable. Això, a més de polir l’estructura de la Wiki i millorar el sistema de referències webliogràfiques i bibliogràfiques, queda pendent per la següent fase del projecte, a més de les noves tasques que ens ha de proposar el consultor abans d’acabar l’assignatura.

Seguim satisfets amb el ritme de l’assignatura, confiats amb la dinàmica del grup, engrescats amb el projecte virtual i amb ganes de seguir avançant i superant fases en el nostre aprenentatge.

Imatge | Posted on by | Etiquetat com a , | 1 comentari

informació PAC3

A hores d’ara, estant a punt d’entregar la 3ª PAC, el mètode que millor ens va per a gestionar la informació és el wiki dins l’espai de grups de treball.  En ell pengem el gruix del treball on desenvolupem la informació obtinguda prèviament i compartida al zotero.

L’ espai de debat ens segueix sent d’utilitat a l’hora de proposar millores, noves idees o canvis tant en la forma com en el contingut de la wiki.  És, pel que sembla, l’espai que millor ens ha anat a l’hora de “parlar” entre nosaltres ja que gràcies al mètode de les banderetes vermelles és fàcil saber si hi ha alguna novetat o tot segueix segons el previst. També és còmode saber que tots els missatges es guarden a un mateix espai i es poden recuperar sempre que es vulgui d’una manera ràpida ja que estàn tots organitzats en carpetes tant per les diferents PACs com per als subtemes d’aquestes.

Penso que d’informació n’hi ha molta i per tot arreu però nosaltres hem sabut sel·leccionarla minuciosament i plasmar-la d’una manera clara i concisa, acompanyant-la de bones il·lustracions i sempre recolzant-nos els uns amb els altres formant així un bon grup de treball.

Publicat dins de Autoavaluació del projecte | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Actitud digital cívica PAC3

Com ja es va subratllar a l’entrada d’actitud digital cívica de la PAC2, tot contratemps amb què puguem topar (sobretot, fruit d’aquesta nova cara del món virtual, desconeguda fins avui per alguns de nosaltres) queda resolt gràcies als valors de cooperació que ens vam proposar complir, els quals ja vam recollir als acords inicials.

Entre altres coses, la realització de les tasques d’aquest treball virtual s’ha regit pel respecte (paraula clau, no només en aquest projecte, sinó també en les relacions humanes de qualsevol mena), la flexibilitat (de vegades cal adaptar-se als contratemps), la col·laboració (les mancances d’un poden ser superades per un altre company i, d’aquesta manera, poder tirar endavant entre tots), el diàleg (consultar dubtes, proposar nous aspectes, mostrar els diferents punts de vista sempre és enriquidor i afavoreix una millor comprensió entre els integrants del grup) i, sobretot, el compromís envers el projecte però també envers aquestes actituds cíviques.

Publicat dins de Autoavaluació del grup | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Planificació i gestió del projecte

En la planificació i gestió del projecte hem de tenir en compte, primerament, que s’adreça a obtenir les competències que requereix l’assignatura. Ara bé, se’ns ha demanat un projecte que nosaltres hem elegit sigui El Llegat dels mites grecollatins en la literatura europea del segle XX, per a justificar que sí podem parlar d’una identitat lietrària europea.

Vam començar per la tria d’un nom de grup convenient a la temàtica que volíem tractar, que va ser el de la deessa Persèfone, que invita a interessar-se per la força que els mites del passat encara tenen avui dia. En el segle XX, Persèfone, la reina dels Inferns, inspirà fins i tot una òpera de Stravinski. Després de la tria del nom, hem seguit les indicacions del consultor en tot moment, per a continuar evolucionant en els coneixements de les competències TIC.

Ara ens trobem en el moment en què el nostre treball ha de començar a donar els fruits, tant en l’adquisició de coneixements relatius amb l’assignatura, com en el desenvolupament del tema tractat, el qual, finalment, haurà de quedar reflectit en la nostra wiki.

A l’hora de planificar la feina hem hagut, primerament, de triar els objectes temàtics sobre els quals incidir. En absolut, ni preteníem ni podíem abastar tota la literatura europea ni tampoc tota la mitologia grega i llatina. Així, finalment, després d’una primera proposta amb  quaranta possibles entrades, ens hem decidit per desenvolupar onze mites, tots femenins, de l’antiga Grècia: Andròmaca, Antígona, Ariadna, Electra, Eurídice, Fedra, Hèlena, Medea, Pasífae, Penèlope i -és clar!- Persèfone.

Hem fet un primer esborrany dels continguts, amb inclusió de les conclusions, sempre tenint en compte les limitacions d’espai demanades. El resultat ja podem percebre’l en com s’estructura la nostra wiki grupal. Personalment, penso que la feina ha estat positiva i que encara pot progressar a millor.

Publicat dins de Metodologia | Etiquetat com a | 2 comentaris